Un interval és un grup o bloc de cel·les d'un full de treball que estan seleccionades o destacades. A més, un interval pot ser un grup o un bloc de referències de cel·les que s'introdueixen com a argument d'una funció, s'utilitzen per crear un gràfic o s'utilitzen per marcar dades.
La informació d'aquest article s'aplica a les versions d'Excel 2019, 2016, 2013, 2010, Excel Online i Excel per a Mac.
Intervals contigus i no contigus
Un interval de cel·les contigus és un grup de cel·les destacades que estan adjacents entre si, com ara l'interval C1 a C5 que es mostra a la imatge de d alt.
Un rang no contigu consta de dos o més blocs de cel·les separats. Aquests blocs es poden separar per files o columnes, tal com mostren els intervals A1 a A5 i C1 a C5.
Tant els intervals contigus com els no contigus poden incloure centenars o fins i tot milers de cel·les i abastar fulls de treball i llibres de treball.
Conclusió
Els intervals són tan importants a Excel i als fulls de càlcul de Google que es poden donar noms a intervals específics per facilitar-los el treball i la reutilització quan es fa referència a gràfics i fórmules.
Seleccioneu un interval en un full de treball
Quan s'han seleccionat les cel·les, estan envoltades d'un contorn o vora. Per defecte, aquest contorn o vora només envolta una cel·la en un full de treball alhora, que es coneix com a cel·la activa. Els canvis en un full de treball, com ara l'edició o el format de dades, afecten la cel·la activa.
Quan es selecciona un interval de més d'una cel·la, els canvis al full de treball, amb certes excepcions com ara l'entrada i l'edició de dades, afecten totes les cel·les de l'interval seleccionat.
Hi ha diverses maneres de seleccionar un interval en un full de treball. Aquests inclouen utilitzar el ratolí, el teclat, el quadre de nom o una combinació dels tres.
Per crear un interval format per cel·les adjacents, arrossegueu amb el ratolí o utilitzeu una combinació de Maj i quatre tecles de fletxa a el teclat. Per crear intervals formats per cel·les no adjacents, utilitzeu el ratolí i el teclat o només el teclat.
Seleccioneu un interval per utilitzar-lo en una fórmula o gràfic
Quan s'introdueix un interval de referències de cel·les com a argument per a una funció o quan es crea un gràfic, a més d'escriure l'interval manualment, l'interval també es pot seleccionar mitjançant la senyalització.
Els intervals s'identifiquen mitjançant les referències de cel·les o les adreces de les cel·les a les cantonades superior esquerra i inferior dreta de l'interval. Aquestes dues referències estan separades per dos punts. Els dos punts diuen a Excel que inclogui totes les cel·les entre aquests punts inicial i final.
Range vs. Matriu
De vegades, els termes rang i matriu sembla que s'utilitzen indistintament per a Excel i Google Sheets, ja que tots dos termes estan relacionats amb l'ús de diverses cel·les en un llibre o fitxer.
Per ser precisos, la diferència és perquè un interval fa referència a la selecció o identificació de diverses cel·les (com ara A1:A5) i una matriu fa referència als valors situats en aquestes cel·les (com ara {1;2; 5;4;3}).
Algunes funcions, com SUMPRODUCT i INDEX, prenen matrius com a arguments. Altres funcions, com SUMIF i COUNTIF, només accepten intervals per als arguments.
Això no vol dir que no es puguin introduir un rang de referències de cel·les com a arguments per a SUMPRODUCT i INDEX. Aquestes funcions extreuen els valors de l'interval i els tradueixen a una matriu.
Per exemple, les fórmules següents retornen un resultat de 69 com es mostra a les cel·les E1 i E2 de la imatge.
=SUMAPRODUCTE(A1:A5, C1:C5)
=SUMAPRODUCTE({1;2;5;4;3}, {1;4;8;2;4})
D' altra banda, SUMIF i COUNTIF no accepten matrius com a arguments. Així, mentre que la fórmula següent retorna una resposta de 3 (vegeu la cel·la E3 de la imatge), no s'acceptaria la mateixa fórmula amb una matriu.
COUNTIF(A1:A5, "<4")
Com a resultat, el programa mostra un quadre de missatge amb una llista de possibles problemes i correccions.
