3G va ser la tercera generació de tecnologies sense fil. Inclou millores respecte a les tecnologies sense fil anteriors, com ara transmissió d' alta velocitat, accés multimèdia avançat i itinerància global.
3G s'utilitzava principalment amb telèfons mòbils i telèfons mòbils com a mitjà per connectar el telèfon a Internet o a altres xarxes IP per fer trucades de veu i vídeo, descarregar i carregar dades i navegar per la web.
L'estàndard 3G ha estat substituït per l'estàndard 4G, que està sent eclipsat pels serveis 5G.
Història de la 3G
3G segueix un patró de G que l'ITU va iniciar a principis dels anys noranta. El patró és una iniciativa sense fil anomenada International Mobile Communications 2000. El 3G, per tant, ve just després del 2G i el 2,5G, les tecnologies de segona generació.
Les tecnologies 2G inclouen, entre d' altres, el Global System for Mobile. El 2.5G va aportar estàndards a mig camí entre el 2G i el 3G, com ara el servei general de ràdio de paquets, les tarifes de dades millorades per a GSM Evolution, el sistema universal de telecomunicacions mòbils i altres.
Com és millor 3G?
3G va oferir diverses millores en 2,5G i xarxes anteriors:
- Velocitat de dades diverses vegades més gran
- Transmissió millorada d'àudio i vídeo
- Suport per videoconferència
- Navegació web i WAP a velocitats més altes
- Compatibilitat amb IPTV (TV a través d'Internet)
Especificacions tècniques
La velocitat de transferència de les xarxes 3G era d'entre 128 i 144 kilobits per segon per als dispositius que es mouen ràpidament i de 384 kbps per a les lentes, com ara els vianants. Per a les LAN sense fil fixes, la velocitat supera els 2 Mbps.
3G incloïa estàndards com W-CDMA, WLAN i ràdio mòbil, entre d' altres.
Requisits d'ús
A diferència de la Wi-Fi, amb la qual pots accedir gratuïtament als punts d'accés, havies d'estar subscrit a un proveïdor de serveis per obtenir connectivitat a la xarxa 3G. Aquest tipus de servei sovint s'anomena pla de dades o pla de xarxa.
El vostre dispositiu connectat a la xarxa 3G mitjançant la seva targeta SIM (en el cas d'un telèfon mòbil) o la seva targeta de dades 3G (que podria ser de diferents tipus, com USB, PCMCIA, etc.), ambdues solen ser proporcionats o venuts pel proveïdor de serveis.
Aquestes targetes són com es connecta el dispositiu a Internet quan es troba dins de l'abast d'una xarxa. De fet, el dispositiu és retrocompatible amb tecnologies anteriors, per això un telèfon compatible amb 3G podria rebre el servei 2G si està disponible quan el servei 3G no ho és.
La bogeria del 3G de principis de la dècada del 2010 s'ha reduït; la majoria dels dispositius ara admeten l'estàndard 4G, utilitzant 3G com a alternativa si les connexions 4G no estan disponibles. En algunes parts del món, especialment a les zones rurals, el 3G continua sent un servei vertebrador.
