El programari de codi obert (OSS) és un programari per al qual el públic pot visualitzar i modificar el codi font, o obert d'una altra manera. Quan el codi font no és visible i canviable pel públic, es considera tancat o propietari.
El codi font és la part de programació darrere de l'escenari del programari que els usuaris no solen mirar. El codi font estableix les instruccions sobre com funciona el programari i com funcionen totes les diferents funcions del programari.
Com es beneficien els usuaris de l'OSS
OSS permet als programadors col·laborar en la millora del programari mitjançant la recerca i la correcció d'errors al codi (correccions d'errors), l'actualització del programari perquè funcioni amb noves tecnologies i la creació de noves funcions. L'enfocament de col·laboració grupal dels projectes de codi obert beneficia els usuaris del programari perquè els errors es corregeixen més ràpidament, s'afegeixen i es publiquen noves funcions amb més freqüència, el programari és més estable amb més programadors per buscar errors en el codi i les actualitzacions de seguretat s'implementen més ràpidament. que molts programes de programari propietari.
Llicència pública general
La majoria d'OSS utilitza alguna versió o variació de la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL o GPL). La manera més senzilla de pensar en una GPL semblant a una foto que és de domini públic. La GPL i el domini públic permeten a qualsevol persona modificar, actualitzar i reutilitzar alguna cosa com calgui. La GPL dóna permís als programadors i usuaris per accedir i canviar el codi font, mentre que el domini públic dóna als usuaris el permís per utilitzar i adaptar la foto. La part GNU de GNU GPL fa referència a la llicència creada per al sistema operatiu GNU, un sistema operatiu lliure/obert que va ser i continua sent un projecte important en tecnologia de codi obert. La principal diferència entre la GPL i el domini públic prové de la única restricció de la GPL; tot el que es fa modificant el codi GPL ha de romandre obert. Per tant, no podeu modificar un programa GPL i vendre'l.
Una altra avantatge per als usuaris és que l'OSS és generalment gratuït, però pot haver-hi un cost per extres, com ara suport tècnic, per a alguns programes de programari.
D'on prové el codi obert?
Si bé el concepte de codificació de programari col·laborativa té les seves arrels al món acadèmic dels anys 1950 i 1960, als anys setanta i vuitanta, qüestions com les disputes legals van fer que aquest enfocament de col·laboració oberta per a la codificació de programari perdés força. El programari propietari es va fer càrrec del mercat del programari fins que Richard Stallman va fundar la Free Software Foundation (FSF) el 1985, tornant al primer pla del programari obert o lliure. El concepte de programari lliure fa referència a la llibertat, no al cost. El moviment social que hi ha darrere del programari lliure sosté que els usuaris de programari haurien de tenir la llibertat de veure, canviar, actualitzar, arreglar i afegir-hi el codi font per satisfer les seves necessitats i per poder distribuir-lo o compartir-lo lliurement amb altres persones.
La FSF va tenir un paper formatiu en el moviment del programari lliure i de codi obert amb el seu projecte GNU. GNU és un sistema operatiu lliure (un conjunt de programes i eines que indiquen a un dispositiu o ordinador com operar), normalment publicat amb un conjunt d'eines, biblioteques i aplicacions que, en conjunt, es poden denominar versió o distribució. GNU està aparellat amb un programa anomenat nucli, que gestiona els diferents recursos de l'ordinador o dispositiu, incloses les comunicacions d'anada i tornada entre les aplicacions de programari i el maquinari. El nucli més comú emparellat amb GNU és el nucli Linux, creat originalment per Linus Torvalds. Aquest sistema operatiu i l'aparellament del nucli s'anomena tècnicament sistema operatiu GNU/Linux, tot i que sovint s'anomena simplement Linux.
Per diverses raons, inclosa la confusió al mercat sobre el que realment significava el terme "programari lliure", el terme alternatiu "codi obert" es va convertir en el terme preferit per al programari creat i mantingut mitjançant l'enfocament de col·laboració pública. El terme "codi obert" es va adoptar oficialment en una cimera especial de líders tecnològics el febrer de 1998, organitzada per l'editor de tecnologia Tim O'Reilly. Més tard aquell mes, Eric Raymond i Bruce Perens van fundar l'Open Source Initiative (OSI) com a organització sense ànim de lucre dedicada a promoure OSS.
La FSF continua com un grup de defensa i activista dedicat a donar suport a les llibertats i drets dels usuaris relacionats amb l'ús del codi font. Tanmateix, gran part de la indústria tecnològica utilitza el terme "codi obert" per a projectes i programes de programari que permeten l'accés públic al codi font.
El programari de codi obert forma part de la vida quotidiana
Els projectes de codi obert formen part de la nostra vida quotidiana. És possible que estigueu llegint aquest article al vostre telèfon mòbil o tauleta i, si és així, és probable que utilitzeu tecnologia de codi obert ara mateix. Els sistemes operatius tant per a iPhone com per a Android es van crear originalment utilitzant blocs de construcció de programari, projectes i programes de codi obert.
Si esteu llegint aquest article al vostre ordinador portàtil o escriptori, feu servir Chrome o Firefox com a navegador web? Mozilla Firefox és un navegador web de codi obert. Google Chrome és una versió modificada del projecte de navegador de codi obert anomenat Chromium; tot i que Chromium va ser iniciat pels desenvolupadors de Google que continuen tenint un paper actiu en l'actualització i el desenvolupament addicional, Google ha afegit programació i funcions (algunes de les quals no estan obertes). font) a aquest programari base per desenvolupar el navegador Google Chrome.
Internet es va crear amb tecnologia de codi obert
De fet, Internet tal com la coneixem no existiria sense OSS. Els pioners de la tecnologia que van ajudar a construir la web mundial van utilitzar tecnologia de codi obert, com ara el sistema operatiu Linux i els servidors web Apache per crear la nostra Internet moderna. Els servidors web Apache són programes OSS que processen una sol·licitud per a una pàgina web determinada (per exemple, si feu clic a un enllaç d'un lloc web que voleu visitar) trobant-vos i portant-vos a aquesta pàgina web. Els servidors web Apache són de codi obert i els mantenen voluntaris desenvolupadors i membres de l'organització sense ànim de lucre anomenada Apache Software Foundation.
El codi obert està recreant i remodelant la nostra tecnologia i la nostra vida quotidiana d'una manera que sovint no ens adonem. La comunitat global de programadors que contribueixen als projectes de codi obert segueix fent créixer la definició d'OSS i afegeix el valor que aporta a la nostra societat.
