Clau per emportar
- Returnal és l'últim joc de Housemarque, l'estudi darrere de les populars entrades de PlayStation Super Stardust HD, Dead Nation i Resogun.
- Barreja orgànicament una atmosfera que flueix amb una narració absorbent i un combat addictiu.
- La seva presentació impressionant i els alts valors de producció us atrauran, però els dèbils de cor es poden desanimar per la seva forta dificultat.
Returnal, exclusiu de PlayStation 5, és un sorprenent visual amb un valor de producció i polit de sobra, però també és una entrada brutalment desafiant que podria alienar els jugadors menys experimentats.
L'últim d'Housemarque, l'estudi finlandès que anteriorment s'ha fet el polze amb els shooters d'estil arcade Dead Nation i Resogun - Returnal combina combats gratificants, narracions absorbents i entorns inquietants per oferir una de les millors exclusives de la PS5 des del llançament de la consola. L'última tardor. Però tot i que pot semblar un shooter de ciència-ficció directe a la superfície, en realitat és un gènere "de canalla", un gènere cada cop més popular que despulla als jugadors la major part del seu progrés després de la mort.
La fórmula t'anima a millorar i a adquirir més coneixements amb cada joc. És un bucle potencialment gratificant que alimenta el desig de tornar a capbussar-se després de morir, alhora que avança lent i constant cap a la conclusió narrativa del joc. El retorn representa el gènere en el seu millor moment, però és probable que no influirà en aquells que anteriorment han rebutjat el seu repte agut i la seva naturalesa repetitiva.
Una presentació per la qual val la pena lluitar
El primer que et sorprèn a Returnal no és un atac de foc d'un enemic amb tentacles, sinó la seva presentació al·lucinant. Com a Selene, una astronauta que s'ha estavellat amb la seva nau en un planeta misteriós, de seguida t'ofereixen algunes de les vistes i els sons més immersius que s'han vist mai en un joc de consola.
El món, amb una atmosfera que fa por, però infinitament atractiu, és un plaer absolut per explorar. Cadascun dels seus sis biomes variats està ple de detalls, ple de secrets i ple de dolents imaginatius que només demanen trobar el final empresarial del teu arsenal.
Tampoc fa mal que el controlador DualSense de la PS5 porti més que el seu pes, augmentant la immersió en un món que podria haver sorgit de la ment de Ridley Scott. Des de pluges lleugeres fins a atacs de cops a terra, el gamepad comunica un ventall de sensacions tàctils satisfactòries.
Més que posar-te a les botes de la Selene mitjançant vibracions intel·ligents, però, la tecnologia també ajuda en el combat. Sentir un soroll molt específic a les mans quan es carrega el poderós mode de foc alternatiu d'una arma és una característica que ara vull en tots els meus tiradors.
Però fins i tot sense aquests comentaris benvinguts, eliminar els extraterrestres malvats seria una explosió a Returnal. Gràcies als controls súper sensibles, disparar, evadir i colpejar de prop és un afer que bateja el pols i provoca somriures. Llança una varietat d'armes inventives i una línia igualment diversa d'extraterrestres lleigs per alliberar-les, i el combat ràpid del joc només es veu igual amb la seva presentació polida.
Prepareu-vos per fracassar…molt
La qualitat del tir també és una benedicció, ja que passareu molt de temps darrere del maquinari d' alta tecnologia de Selene. Les estrictes inclinacions de pícaro de Returnal asseguren que lluitareu i morireu molt. Cada mort et porta de nou al punt de partida del joc, encara que hagis passat diverses hores intentant avançar.
Però encara que sens dubte sentiràs la frustració quan una carrera llarga arriba a un final sense cerimònia, Returnal modifica una mica la fórmula de càstig, fent-la més tolerable per a aquells que no aprecien el cicle.
Per començar, es manté una mica de progrés en forma d'actualitzacions d'armes desbloquejades i equipament de recorregut. Un cop hàgiu adquirit el gadget de grappling, per exemple, no cal que torneu a caçar-lo. I encara que els nivells i els enemics segueixen sent els mateixos, les seves ubicacions s'analitzen a l'atzar amb cada carrera.
Encara més impressionant, Returnal fa un treball fantàstic teixint orgànicament la seva història a la plantilla semblant a un canalla. La Selene està experimentant aquest bucle estrany, semblant al dia de la marmota, al mateix ritme que el jugador, així que en comptes de sortir com una mecànica de joc arbitrària, la repetició sembla una part misteriosa del viatge.
El món és un plaer absolut per explorar, amb una atmosfera terrorífica, però infinitament atractiu.
Returnal utilitza aquest concepte especialment bé a través de registres d'àudio esgarrifosos que la Selene troba en el seu passat, així com de seqüències de flashback/malson pertorbadores i reproduïbles. De fet, la narració d'històries de terror/ciència-ficció del joc és un dels aspectes més destacats de la seva presentació i jugabilitat.
Returnal no és només una de les millors raons per tenir una PS5, sinó una entrada ben ajustada que podria veure que el gènere nínxol guanyava més atractiu general. Dit això, els nouvinguts a la fórmula intrínsecament desafiant haurien de saber que la seva dificultat pot ser tan aterridora com un xenomorf famolenc.
