El terme latència fa referència a diversos tipus de retards que normalment es produeixen en el processament de dades de xarxa. Una connexió de xarxa de baixa latència experimenta retards petits, mentre que una connexió d' alta latència experimenta retards llargs.
A més dels retards en la propagació, la latència també pot implicar retards en la transmissió (propietats del medi físic) i retards en el processament (com ara passar per servidors intermediaris o fer s alts de xarxa a Internet).
Latència i velocitat de xarxa
Tot i que la percepció de la velocitat i el rendiment de la xarxa normalment s'entén com a amplada de banda, la latència és l' altre element clau. La persona mitjana està més familiaritzada amb el concepte d'ample de banda perquè aquesta és la mètrica que solen anunciar els fabricants d'equips de xarxa. Tot i així, la latència importa igualment per a l'experiència de l'usuari final. En termes d'argot, la paraula lag sovint fa referència a un rendiment inferior en una xarxa.
Latència versus rendiment
A les connexions d'Internet per cable i DSL, les latències de menys de 100 mil·lisegons (ms) són habituals i sovint són possibles menys de 25 ms. En canvi, amb les connexions a Internet per satèl·lit, les latències típiques poden ser de 500 ms o més.
La latència excessiva crea colls d'ampolla que impedeixen que les dades omplin la canonada de la xarxa, disminuint així el rendiment i limitant l'ample de banda efectiu màxim d'una connexió. L'impacte de la latència en el rendiment de la xarxa pot ser temporal (durant uns quants segons) o persistent (constant), depenent de l'origen dels retards.
Tot i que l'amplada de banda màxima teòrica d'una connexió de xarxa es fixa segons la tecnologia utilitzada, la quantitat real de dades que flueix per la xarxa (anomenada rendiment) varia amb el temps i es veu afectada per les latències més i més baixes.
Latència dels serveis d'Internet
Un servei d'Internet amb una velocitat de 100 Mbps pot tenir un rendiment notablement pitjor que un servei de 20 Mbps si s'executa amb una latència elevada.
El servei d'Internet per satèl·lit il·lustra la diferència entre la latència i l'amplada de banda a les xarxes d'ordinadors. El satèl·lit té una gran amplada de banda i una gran latència. Quan es carrega una pàgina web, per exemple, la majoria dels usuaris de satèl·lit observen un retard notable des que introdueixen l'adreça fins que la pàgina comença a carregar-se.
Aquesta alta latència es deu principalment al retard de propagació, ja que el missatge de sol·licitud viatja a la velocitat de la llum fins a l'estació de satèl·lit llunyana i torna a la xarxa domèstica. Tanmateix, un cop els missatges arriben a la Terra, la pàgina es carrega ràpidament, com en altres connexions a Internet d'ample de banda elevat (com ara DSL i Internet per cable).
Latència de programari i dispositiu
La latència de WAN es produeix quan la xarxa està ocupada tractant el trànsit fins al punt que altres sol·licituds es retarden perquè el maquinari no pot gestionar-ho tot a la màxima velocitat. Això també afecta la xarxa per cable, perquè tota la xarxa funciona conjuntament.
Un error o un altre problema amb el maquinari pot augmentar el temps que triga el maquinari a llegir les dades, que és un altre motiu de latència. Aquest pot ser el cas del maquinari de xarxa o del dispositiu, com ara un disc dur lent que triga temps a emmagatzemar o recuperar dades.
El programari que s'executa al sistema també pot causar latència. Alguns programes antivirus analitzen totes les dades que entren i surten de l'ordinador, per això alguns ordinadors protegits són més lents que els seus homòlegs. Les dades analitzades sovint es trenquen i s'escanegen abans que es puguin utilitzar.
Mesurar la latència de la xarxa
Les eines de xarxa, com ara les proves de ping i el traceroute, mesuren la latència determinant el temps que triga un determinat paquet de xarxa a viatjar de l'origen a la destinació i tornar, anomenat temps d'anada i tornada. El temps d'anada i tornada és una mesura de la latència, i és el més comú. Les funcions de qualitat de servei (QoS) de les xarxes domèstiques i empresarials estan dissenyades per gestionar l'amplada de banda i la latència per oferir un rendiment més coherent.
