Tots els ordinadors inclouen un sistema operatiu (SO) i les capacitats de xarxa estan integrades en tots els sistemes operatius moderns. El sistema operatiu consta de programari que gestiona les aplicacions, les funcions i el maquinari d'un dispositiu, i proporciona una interfície que s'utilitza per interactuar amb aquestes funcions. El programari del sistema operatiu s'executa en ordinadors portàtils, ordinadors de sobretaula, telèfons intel·ligents, tauletes, encaminadors de xarxa i altres dispositius intel·ligents.
Tipus de sistemes operatius
Els sistemes operatius més coneguts i utilitzats habitualment són els que es troben als ordinadors personals, com ara Microsoft Windows, macOS i Linux (un sistema operatiu semblant a UNIX).
Alguns sistemes operatius estan dissenyats per a determinats tipus d'equips, inclosos els següents:
- Apple iOS, iPadOS i Google Android per a telèfons intel·ligents i tauletes.
- Solaris, HP-UX, DG-UX i altres variants d'Unix per a ordinadors servidor.
- DEC VMS (sistema de memòria virtual) per a ordinadors mainframe.
- Apple tvOS per a reproductors multimèdia digitals d'Apple TV.
- Wear per a rellotges intel·ligents de Google.
Altres sistemes operatius que eren habituals en el passat:
- Novell Netware va ser un sistema operatiu popular per a ordinadors Windows a la dècada de 1990.
- IBM OS/2 va ser un dels primers SO de Windows que va competir amb Microsoft Windows durant un temps, però va tenir un èxit limitat al mercat de consum.
- Multics va ser un sistema operatiu innovador creat per a mainframes a la dècada de 1960. Va influir en el desenvolupament d'Unix.
Sistemes operatius de xarxa
Un sistema operatiu modern conté programari integrat dissenyat per simplificar les xarxes. El programari del sistema operatiu típic inclou una implementació de TCP/IP i programes d'utilitat relacionats com ara ping i traceroute, juntament amb controladors de dispositiu i altres programaris per habilitar automàticament la interfície Ethernet o sense fil per a un dispositiu.
Els sistemes operatius dels dispositius mòbils normalment proporcionen programes per habilitar la connexió Wi-Fi, Bluetooth i altres connexions sense fil.
Les primeres versions de Microsoft Windows no oferien suport per a les xarxes d'ordinadors. Microsoft ha afegit una capacitat bàsica de xarxa a partir de Windows 95 i Windows per a grups de treball.
Microsoft va introduir la funció de compartició de connexió a Internet (ICS) a Windows 98 Second Edition (Win98 SE) i Windows HomeGroup per a xarxes domèstiques a Windows 7. Compareu-ho amb Unix, que va ser dissenyat des del principi per a la xarxa.
Avui, l'assistència en xarxa és la norma més que l'excepció. La majoria dels sistemes operatius moderns es consideren sistemes operatius de xarxa perquè permeten l'accés a Internet i admeten les xarxes domèstiques.
Sistemes operatius incrustats
Un sistema operatiu incrustat no admet cap configuració o és limitada al seu programari. Els sistemes operatius incrustats, com els dels encaminadors, per exemple, inclouen un servidor web preconfigurat, un servidor DHCP i algunes utilitats, però no permeten la instal·lació de programes nous. Alguns exemples de sistemes operatius incrustats per a encaminadors inclouen:
- Cisco IOS (sistema operatiu d'Internetwork)
- DD-WRT
- Juniper Junos
