Si ets un fan de Pokémon i un usuari freqüent d'Internet, és possible que hagis sentit el terme "síndrome de Lavender Town". L'aflicció que sona alegre és en realitat una llegenda urbana sobre una melodia esgarrifosa a Pokémon Vermell i Verd per a la Nintendo Game Boy. El parell de jocs es va llançar per primera vegada al Japó el 1996 i més tard es van llançar a Amèrica del Nord com Pokémon Vermell i Blau. La cançó de Lavender Town suposadament va emmal altir els nens quan la van escoltar i, en casos extrems, els va portar a suïcidar-se.
La síndrome de Lavender Town també es coneix com a Lavender Town Tone, Lavender Town Conspiracy i Lavender Town Suicides.
Per què Lavender Town és tan fantasmagòrica?
Pokémon Vermell/Verd finalment condueix als jugadors a visitar Lavender Town, un petit poble que serveix de cementiri de Pokémon. És un lloc inquietant per diversos motius.
Per començar, els Pokémon solen ser criatures simpàtiques i difuses, de manera que no pensem en la seva mortalitat quan no estem obligats a fer-ho (quan els Pokémon lluiten, només es fan "desmaiar"). Lavender Town també és la llar de la Torre Pokémon, una estructura estranya que està perseguida pel fantasma d'un Marowak assassinat mentre defensava el seu nadó del Team Rocket. Finalment, el tema musical de Lavender Town és una mica esgarrifós, i és al voltant d'aquesta melodia que es basa Lavender Town Syndrome.
Ordenar a través dels mites
Segons la llegenda, la síndrome de Lavender Town va néixer quan uns 100 nens japonesos, d'entre 10 i 15 anys, van s altar a la mort, es van penjar o es van mutilar un parell de dies després del llançament de Pokémon Vermell. /Verd. Altres nens suposadament es van queixar de nàusees i mals de cap severs.
Els "oficials" finalment van descobrir que els nens es feien mal o se sentien mal alts després d'escoltar la música de fons de Lavender Town. La llegenda urbana afirma que el tema original de Lavender Town conté un to agut que obliga els nens a perdre la ment. Com que la nostra capacitat d'escoltar els tons aguts disminueix a mesura que envellim, els nens petits són especialment susceptibles a la "maledicció" de Lavender Town.
Algunes versions de la llegenda urbana diuen que el director dels jocs, Satoshi Tajiri, volia explícitament que el to de la versió vermella del joc "molestés" els nens que l'escollissin sobre el verd (la llegenda urbana també ofereix un llarg explicació de la suposada aversió de Satoshi pel color vermell gràcies a les trobades violentes amb assetjadors escolars). Gairebé totes les versions de la llegenda urbana acusen Nintendo d'encobrir els suïcidis per protegir la innocència i la popularitat de la franquícia Pokémon.
La llegenda conclou que Nintendo va alterar la música de Lavender Town per al llançament en anglès de Pokemon Red/Blue, la qual cosa és cert. El tema Lavender Town d'Amèrica del Nord sona una mica menys "aspre" i agut que el del Japó, tot i que no és gens estrany que les composicions musicals d'un joc canviïn quan es localitza per a mercats fora del Japó.
La veritat sobre la síndrome de Lavender Town
No cal dir que la síndrome de Lavender Town no és real. La música original de Lavender Town no et farà tornar boig, ni tampoc cap altra versió de la cançó.
La majoria de les històries ombrívoles contenen una mica de veritat, però sembla que fins i tot Pokémon té el seu costat fosc. L'any 1997, un anime basat en la franquícia va ser titular a tot el món quan les imatges intermitents de l'episodi "Dennō Senshi Porygon" ("El soldat informàtic Porygon") van provocar convulsions en més de 600 nens japonesos. Tot i que la majoria dels nens estaven bé, dos van haver d'estar hospitalitzats durant un període prolongat de temps i l'anime Pokémon es va treure de l'aire durant uns mesos.
L'anomenat "Pokémon Shock" proporciona una base sòlida per al mite de Lavender Town. Al cap i a la fi, què hi ha més sinistre que els casos d'un programa de televisió popular o d'un joc que emet imatges o música capaç de fer mal als nens sense ni tan sols tocar-los?
A més, tenint en compte l'atmosfera inusualment esgarrifosa de Lavender Town: el Pokémon mort, la torre encantada, la mare Marowak que va morir defensant el seu fill i la música que, certament, sona com un rellotge que avança cap a un final inevitable… la resta de la llegenda pràcticament s'escriu sola.
